|
 |
|
| turisme edificis
històrics, patrimoni artístic |
Església
Parroquial de Sant Fruitós de Bages
|
 |
L’Església
Parroquial de Sant Fruitós és d'origen romànic,
del segle XII, però inclou reformes d'estil gòtic
fetes a les acaballes del segle XVII. És especialment
remarcable el seu campanar i el cimbori que hi ha al costat.
La dedicació d’aquest temple a Sant Fruitós
deriva de la suposada presència d’unes relíquies
del bisbe i màrtir tarragoní (primer bisbe
documentat de Catalunya) a la nostra població. L’església
parroquial es troba al nucli més antic del poble,
que pren el nom de la Sagrera i que envolta el temple de
forma característica. |
Sant Sebastià
de Les Brucardes
|
 |
La
zona de les Brucardes acull una urbanització a l'entorn
del mas que dóna nom a la zona. En aquesta urbanització
s'hi pot trobar la capella de Sant Sebastià a la
plaça de l'Hostal. Es tracta d'una capella de nau
única i àbsis semicircular. El portal, localitzat
a la façana principal, és un simple arc adovellat
semicircular. A mitjan segle XVIII es féu una reforma
total. Fa uns anys es va restaurar de nou, i fou novament
consagrada al culte l'any 1982. |
Sant Jaume
d'Olzinelles
|
 |
Església
rural de construcció romànica de mitjan segle
XII amb una única nau, coberta amb volta de canó
i rematada per un àbsis semicircular a llevant. Sembla
prou clar que hi havia hagut una construcció anterior
dels segles X i XI. Quan es va construir una fàbrica
tèxtil uns centenars de metres més amunt del
Pont de Cabrianes, i cases pels treballadors a banda i banda
de la divisòria del terme amb Sallent, es va construir
una nova església prop d'aquest nucli, on es van
traslladar les funcions parroquials amb la mateixa titularitat
que l'església antiga. El tancament de la fàbrica
tèxtil va determinar la despoblació d'aquesta
zona. |
Santa Anna
i Santa Maria de Claret
|
 |
En
la divisió dels termes de Sant Fruitós de
Bages i Santpedor, es troba el conjunt arquitectònic
de les esglésies de Santa Anna i Santa Maria de Claret.
L'antiga parròquia de Santa Maria de Claret depengué
del monestir de Sant Benet de Bages, i per aquest motiu
a partir del segle XV va romandre unida civilment a Sant
Fruitós. |
Sant Iscle
i Santa Victòria
|
 |
L'església
actual correspon a una obra romànica del segle XII.
De nau única i àbsis semicircular, és
el seu campanar quadrat el que representa un major atractiu.
S'asseu sobre la primitiva capçalera quadrangular
del temple pre-romànic de les darreries del segle
IX o inicis del segle X. Posteriorment s'han fet d'altres
reformes, la darrera de les quals correspon a l'any 1916,
que no han modificat en gran manera l'estructura originària. |
Sant Valentí
|
 |
El
punt més alt del terme municipal és conegut
amb el noms de Puig de Sant Valentí i també
Montpeità, que té una alçada de 363
metres. En aquest indret és troben les restes de
l’Ermita de Sant Valentí, documentada a partir
de l’any 1110. Es tracta d’un edifici de caràcter
gòtic, del segle XIV, amb unes innegables reminiscències
romàniques amb un ampli portal i campanar d’espadanya. |
|
|
|
